El festival internacional de sèries de Barcelona, el Serielizados Fest s’inaugura aquest dilluns amb la nova sèrie ‘In vitro’, creada i dirigida per Marc Crehuet al costat de la cocreadora i productora Alejandra Guimerà. La producció explora els dilemes ètics, emocionals i socials que planteja la reproducció assistida al segle XXI mostrant diferents realitats. La sèrie es podrà veure per 3Cat i HBO Max amb Bruna Cusí, David Verdaguer, María Pujalte i la igualadina Diana Gómez entre el repartiment.

Crehuet reconeix que hi havia poca ficció sobre el tema. “La ciència avança molt ràpid i la societat no tant”, admet, “i això genera una sèrie de conflictes humans, així com emocions i situacions que poden ser humorístiques”.

Concebuda com una “dramèdia coral”, la sèrie ‘In vitro’ està ambientada en una petita clínica de fertilitat de Barcelona. A partir dels casos que hi arriben -però també a través dels seus treballadors - la proposta obre la porta a debatre tota una sèrie de dilemes relacionats amb la reproducció assistida. Embarassos tardans, mares monomarentals, famílies LGTBIQ+, selecció genètica o congelació d’embrions, són algunes de les situacions que recull la producció, signada per Crehuet i Guimerà.

La sèrie és fruit de la seva experiència real, que va començar amb el naixement de l’Èric. “Un cop vam tenir el nostre fill in vitro vam intentar tenir un segon, i no va anar bé, i d’alguna manera ens vam quedar atrapats en aquest tema”, relata el director, “d’alguna manera és una sort que passés així, perquè si no no hauríem fet aquesta sèrie”. Si bé es tracta d’un tema que està a l’ordre del dia, a l’inici hi havia qui considerava que només podia atraure una audiència “molt reduïda”.

“Nosaltres sempre hem defensat que no, però creiem que hi ha alguna cosa de ‘tabú’ a la societat encara”, reconeix Crehuet, “al nostre fill sempre li hem explicat i ho hem viscut amb molta naturalitat”. Una experiència per la qual molta gent passa i que precisament això encaixava en el gènere que han escollit. “No havia de ser pur drama, perquè hauria sigut insuportable, però tampoc pura comèdia, perquè hauria sigut frívol”, afegeix, “per això hem buscat un equilibri, que la sèrie fos entretinguda, emotiva i divertida”.

Un dels moments de la presentació de la sèrie 'In vitro' / ACN/Eli Don

Una tesi que recolza Guimerà. “Aquests processos són molt intensos, i també llargs”, recorda, “a les clíniques arriben pacients molt vulnerables amb moltes expectatives, davant uns metges per a qui és una feina rutinària, i aquest fet pot generar una mica de comèdia”. “Volem que es parli de totes aquestes qüestions”, insisteix Crehuet, “perquè la tecnologia avança cada vegada més de pressa i permet una sèrie de possibilitats que abans no existien”.

L’actriu Bruna Cusí interpreta el personatge de la Blanca, una embriòloga empàtica de trenta-set anys que arriba a la Clínica Ginestia després d’intentar tirar endavant una recerca que no la porta enlloc. És en aquest lloc on ajuda dones a quedar-se embarassades, tot i que sovint li costa diferenciar o separar el seu “jo professional” del “personal”. “Ho fa amb tota la bona fe del món, però es passa de frenada”, reconeix Cusí.

Un personatge que contrasta completament amb el que interpreta l’actor David Verdaguer, l’Hèctor, un company de laboratori més fred i racional. “És bona persona, però es dedica al laboratori per no haver de relacionar-se amb ningú”, explica l’intèrpret, “és molt bo amb la seva feina, però la part més humana no la té”. Completen el repartiment María Pujalte, Diana Gómez, Alain Hernández, Francesc Ferrer, Peter Vives i Anna Bertran.

Cusí i Verdaguer reconeixen que parlar d’aquest procés, i també de la maternitat i paternitat és important, perquè “esquitxa socialment” a tota una generació, sobretot d’entre 30 i 40 anys. De fet, l’actriu recorda que les dones han hagut de retardar la seva maternitat per diversos temes econòmics, relacionals i professional. “S’ofereixen solucions a aquest retard”, sosté Cusí, “però tot plegat té unes implicacions emocionals, econòmiques, psicològiques i físiques molt grans, de les quals no s’expliquen els efectes secundaris”.

Notícies relacionades

Per Verdaguer, un dels principals encerts de la sèrie és parlar d’un tema seriós des del respecte, però a través de certa comèdia combinada amb el drama. “Està molt ben compensat”, subratlla, “igual que ho està el fet que parli de temes molt importants sense fer càtedra ni alliçonar de res”. “Tots som una mica un estereotip”, afegeix Cusí, “però sempre amb subtilesa i ironia”.