En un context de tensions internacionals i canvis en les relacions comercials, quin és el principal risc geopolític per a les empreses? N’hi ha algun que estiguin infravalorant?

El principal risc geopolític és la rivalitat creixent, i ja innegable, entre els Estats Units i la Xina. I on queda Europa? La vocació d’Europa és fer d’element d’equilibri entre els Estats Units i la Xina. I aquest és el nostre repte. El principal risc geopolític és que Europa no sàpiga aprofitar el lloc que li correspon en aquest equilibri entre els Estats Units i la Xina, tant en l’àmbit comercial com en l’energètic...

La Xina ha estat durant anys un mercat important per a empreses gironines. Fins a quin punt dependre’n excessivament s’ha convertit en un risc?

El més important per a les empreses és estar diversificades i no dependre excessivament d’actors com els Estats Units i la Xina, que actuen de manera unilateral. Aquest és un dels principals riscos.

La Xina ja no és només un comprador, sinó també un competidor industrial cada vegada més fort. Com afecta aquesta competència creixent a sectors com l’alimentació, la química o la fabricació de maquinària?

Al principi exportava productes de baix valor afegit, utilitzant tecnologia europea, també catalana i gironina, i ara comença a exportar alta tecnologia, maquinària, vehicles elèctrics... Té un domini de les bateries i del vehicle elèctric que fa que sigui molt difícil competir-hi. Però el més important per a les empreses és saber adaptar-se i estar diversificades. Per exemple, en el sector carni, la pesta porcina s’està gestionant bé perquè s’han regionalitzat les importacions que es feien de Girona, però ha caigut el consum de productes de la regió. Per tant, les empreses d’aquí han d’aprendre a internacionalitzar-se i assumir que aquests riscos ja són habituals i estructurals.

Pablo de Ramón-Laca, president executiu de Cesce, durant la seva visita a Girona. / Marc Martí

Quines lliçons han d’extreure les empreses del sector porcí dels canvis en el comerç internacional i dels aranzels que aplica la Xina?

És important ser flexible i tenir capacitat d’adaptació. Les empreses espanyoles tenen una integració vertical que els permet incorporar dins del mateix grup tots els esglaons de la cadena de valor, des de la granja fins a la distribució final. Això els dona molta flexibilitat per respondre a l’augment dels costos de les matèries primeres, a la caiguda de la demanda i als canvis en el preu final que es repercuteix al client. Això les fa resilients i dona molta capacitat de resistència davant l’augment dels aranzels. Ara bé, també fa que reorientin les exportacions cap al mercat europeu, que té 500 milions de consumidors i més poder de consum que els 1.400 milions de consumidors xinesos. Per tant, hem de saber aprofitar la força que tenim dins d’Europa per poder diversificar entre la Xina, els Estats Units i la resta del món.

Girona té una economia molt internacionalitzada, però formada majoritàriament per petites i mitjanes empreses. Això la fa més vulnerable o més àgil davant els canvis geopolítics?

Tenir empreses petites sempre ens fa més vulnerables. Per això, l’objectiu de la política econòmica espanyola és augmentar la dimensió mitjana de les empreses. I, per aconseguir-ho, l’assegurança de crèdit, com la que ofereix Cesce, és un aliat estratègic essencial per assegurar les vendes. Perquè la tresoreria que ara reserven aquestes empreses per si tenen algun sinistre la poden utilitzar per créixer, invertir o formar-se. Els guanys de productivitat que tots necessitem exigeixen augmentar la dimensió mitjana de les empreses, per fer-nos més resilients i acostar-nos als nivells de dimensió empresarial de països com Alemanya.

"El gran risc és que Europa no sàpiga trobar el seu lloc entre els Estats Units i la Xina"

Després d’anys de rècords, les exportacions gironines han caigut una mica més d’un 3% en els primers set mesos de l’any. És una davallada puntual o respon a canvis més profunds en el comerç mundial? És una dada preocupant?

Venim d’un augment de les exportacions des del 2019, quan eren de 5.700 milions d’euros, fins a superar els 8.500 milions el 2025. En els últims anys hi ha hagut un increment de més del 40%. Per tant, no ens hem d’alarmar gaire per això.

Parlàvem de la necessitat de buscar nous mercats davant la caiguda de les exportacions a la Xina. Girona ven bona part dels seus productes a Europa, sobretot a França. Aquesta dependència és un avantatge o també pot representar un risc?

A Catalunya, els principals mercats són europeus. El primer és França; el segon, Alemanya; el tercer, Itàlia; el quart, Portugal, i el cinquè, el Regne Unit. Els Estats Units queden ja molt lluny. Formar part del mercat únic és una fortalesa que hem de saber aprofitar. Tenir seguretat aranzelària als mercats és molt important de cara, per exemple, a les noves vendes i als nous mercats que s’obren a Polònia i a l’est d’Europa. Tenir aquesta estabilitat canviària, encara que en el cas de Polònia sigui relativa, és un actiu i no una vulnerabilitat.

És cap a aquests mercats europeus on haurien d’apostar les empreses gironines?

És el que està passant ara mateix i jo animo a aprofitar tant com sigui possible el mercat únic en aquest procés d’internacionalització. Això també és internacionalitzar-se. Com dic, Europa té 500 milions d’habitants amb més poder de consum que els 1.400 milions de consumidors de la Xina. Aprofitem aquest mercat, aprofitem l’estabilitat canviària i actuem com un bloc per equilibrar la posició europea entre els Estats Units i la Xina.

Pablo de Ramón-Laca, president executiu de Cesce, durant la seva visita a Girona. / Marc Martí

Hi ha, però, mercats que les empreses haurien d’evitar o seria excessiu plantejar-ho en aquests termes?

Ha augmentat la incertesa al món, ha augmentat el risc, però amb les assegurances adequades i una bona informació, el món ofereix més oportunitats. Malgrat l’augment dels aranzels, el comerç mundial es troba en màxims històrics. S’està reconfigurant, però no s’està reduint. Pel que fa respecte a la Xina, per exemple, el comerç està caient, però està augmentant respecte al Vietnam. S’està reconfigurant i aquesta reconfiguració ofereix oportunitats a les empreses que estiguin ben informades, ben assegurades i ben acompanyades.

Des de Cesce tenen dades que permetin radiografiar la situació de les empreses gironines? Quantes empreses treballen amb vostès, quin volum d’operacions tenen assegurat i quins sectors o mercats presenten més riscos?

La delegació territorial catalana té 2.500 clients assegurats. Assegurem un total de 13.000 milions d’euros en vendes i 330.000 deutors. Un mateix client pot tenir diversos deutors i diversos contractes. La mitjana de deutors assegurats és més alta que a la resta d’Espanya. Cadascun d’aquests contractes d’assegurança de crèdit de Cesce cobreix entre 140 i 150 deutors. Aquesta és la nostra presència en l’economia catalana. Girona suposa aproximadament un terç d’aquest total a Catalunya.

"Tenir empreses petites ens fa ser més vulnerables, hem de fer-les créixer"

La convocatòria d’eleccions anticipades obre un període d’incertesa política. Creu que això pot frenar les inversions o afectar la confiança de les empreses?

Els processos electorals acostumen a alentir una mica l’activitat per la incertesa. Però Espanya té unes institucions que, fins i tot si hi hagués un canvi de govern, garanteixen la continuïtat. L’últim canvi de govern va ser exemplar i aquest, si es produís, també ho seria. Hi ha dos carrils paral·lels, el de l’economia i el de la política, i això no hauria d’afectar les decisions empresarials. Les decisions empresarials maduren durant molts mesos i no hi ha motius perquè s’alenteixin.

Si la formació d’un govern s’allarga en el temps o fins i tot hi ha una repetició electoral, sí que ens hauríem de preocupar?

Hem tingut períodes similars en el passat i no han comportat un alentiment significatiu. L’economia espanyola és molt resilient i les seves empreses també. Com dic, hi ha dos carrils separats, el de la política i el de l’economia. Les empreses prenen les seves decisions independentment de qui governi i les decisions d’inversió es poden alentir si hi ha incertesa, però en el passat això no ha passat gaire. A mi no em preocupa gaire que l’activitat es pugui alentir exclusivament per la incertesa política interna. Hi pot haver incertesa global, que sempre existeix, però per això hi ha les assegurances.

L’economia espanyola creix en termes macroeconòmics, però socialment persisteix una sensació de malestar per problemes com l’habitatge o el cost de la vida. Li preocupa la distància que hi pot haver entre les grans xifres econòmiques i la percepció dels ciutadans?

El PIB per capita està estancat, però està estancat a tot Europa. Té a veure amb les grans entrades de població i amb l’augment de la població a Espanya. És positiu que arribi població a Espanya per augmentar la producció. En part és per això que estem creixent a un ritme tres vegades superior al de la resta d’Europa. Ha de ser una immigració ben gestionada, però ara mateix ho és. Per tant, no ens hauria de preocupar. Podem augmentar una mica el PIB per capita? Sí, però per fer-ho cal incrementar la productivitat i, per aconseguir-ho, és necessari augmentar la dimensió mitjana de les empreses. Aquesta és la missió social: ajudar les empreses a créixer perquè puguin pagar salaris més alts i ajudar els treballadors a afrontar el cost de la vida i de la cistella de la compra. A llarg termini, la productivitat és el que necessitem per augmentar la qualitat de vida i el PIB per capita dels ciutadans.

Vostès tenen contacte diari amb les empreses. Quines preocupacions els traslladen? A Girona es parla sovint de les dificultats per trobar personal, l’absentisme laboral o la incertesa geopolítica. Són aquestes les principals inquietuds dels empresaris o n’hi ha d’altres?

Sí, els empresaris també acostumen a parlar del cost de l’energia, de com afecta la incertesa global a aquestes qüestions, dels fluxos de fertilitzants i de petroli arreu del món, dels colls d’ampolla globals, els riscos realment globals. Això preocupa molt, més que altres qüestions que poden ser més locals, com pot ser l’absentisme laboral, perquè, en el fons, és un mercat que s’ajusta apujant els salaris. Catalunya té un atur molt baix, del 8%, molt inferior a la mitjana espanyola. Per tant, no hauria de ser un problema.

Per acabar, quins consells donaria a un empresari gironí que ja exporta o que vol començar a vendre a l’exterior davant l’actual situació internacional?

Que no deixi que la incertesa el paralitzi, perquè és una oportunitat. Les empreses espanyoles, després de molts anys de replegament i reestructuració, són competitives. Que es cregui que pot sortir a l’exterior i guanyar un concurs, però que s’assessori bé, que s’informi bé i, si aconseguim vendre-li una pòlissa, que asseguri la seva internacionalització.

Subscriu-te per seguir llegint