La “llei de néts” s’ha convertit en el centre de les converses polítiques de la setmana després que Alberto Núñez Feijóo denunciés la “enginyeria electoral” del Govern davant els 2,5 milions de sol·licituds de nacionalització que s’han rebut en els últims anys. El procés, que és fruit d’una llei aprovada al Congrés dels Diputats, obre la porta al fet que fills i néts d’exiliats durant la Guerra Civil i el franquisme puguin obtenir la nacionalitat espanyola de ple dret. Però, en què consisteix la norma? A qui beneficia i com?

La “llei de néts” no existeix com a tal. Es tracta d’una disposició que es va incloure a la Llei de Memòria Democràtica, aprovada pel Congrés i el Senat l’octubre de 2022. En aquesta norma es va incloure un procés per a l’“adquisició de la nacionalitat espanyola”. Diversos partits, com el PP, Ciutadans o Junts, van presentar esmenes per ampliar-ne l’abast o fer petites modificacions.

El text és clar a l’hora d’establir els supòsits i fixa tres vies diferenciades. La principal és la de les persones “nascudes fora d’Espanya de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin estat espanyols i que, com a conseqüència d’haver patit exili per raons polítiques, ideològiques o de creença o d’orientació i identitat sexual, haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola”. Això ho limita, per tant, a segon grau de parentiu, sense possibilitat d’acudir a un besavi o rebesavi.

La segona afecta els fills nascuts a l’estranger de dones espanyoles que “van perdre la seva nacionalitat en casar-se amb estrangers” abans de l’entrada en vigor de la Constitució. La tercera fa referència als fills majors d’edat d’aquells espanyols que van obtenir la nacionalitat amb la “llei de néts” impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero el 2007.

El procés es va obrir després de l’aprovació de la norma i tenia un termini inicial de 2 anys. Tanmateix, tal com indicava la llei, es podia ampliar un any més, cosa que va fer el Govern. Així, les sol·licituds es van poder registrar des d’octubre de 2022 fins a octubre de 2025, moment en què es va tancar el termini de presentació. Durant aquest temps, segons el Govern, es van registrar prop de 2,6 milions de sol·licituds, però més de 100.000 ja han estat rebutjades.

Als cinc dies de l’aprovació de la norma, el Ministeri de Memòria Democràtica va aprovar una instrucció que desenvolupa el procediment per optar a la nacionalitat. En fer la sol·licitud, la persona interessada havia d’entregar un document que acrediti la seva identitat i el certificat literal de naixement. A més, havia d’adjuntar el certificat de naixement de l’ascendent espanyol i els documents acreditatius de la seva condició d’exiliat, tret que la sortida d’Espanya s’hagués produït entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955, anys en què es pressuposa la condició d’exiliat.

Amb aquest procés, una persona es converteix en espanyola de ple dret, una possibilitat que es preveu a l’article 20 del Codi Civil, que recull el dret a optar a la nacionalitat espanyola. Així, des del moment de l’adquisició se li atorga “la qualitat d’espanyol d’origen, tot i que adquirida de manera sobrevinguda, és a dir, amb efectes des de la seva adquisició, sense caràcter retroactiu”. És a dir, té tots els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà espanyol.

Sí, com qualsevol altre espanyol, els nacionalitzats tenen dret a votar a les eleccions generals. En viure fora d’Espanya s’inclouen al Cens d’Espanyols Residents Absents, el conegut com a vot CERA. La polèmica ha sorgit quan el PP ha denunciat que aquestes persones poden triar a quina província va el seu vot, cosa que consideren que pot alterar el sistema electoral.

Notícies relacionades

No obstant això, això no és així, ja que existeix una ordre ministerial que estableix que s’adscriuen al territori amb el qual tinguin “arrelament” i, com que la majoria va néixer a l’estranger, això es decideix tenint en compte el lloc de naixement de l’ascendent espanyol.